Cosmo Gordon Lang

Cosmo Gordon Lang

Biografia
Naixement	31 octubre 1864 Fyvie (Escòcia) (en)
Mort	5 desembre 1945 (81 anys) Kew (Anglaterra)
Sepultura	catedral de Canterbury
Arquebisbe anglicà de Canterbury
13 novembre 1928 – 31 març 1942 ← Randall Davidson – William Temple →
Arquebisbe anglicà de York
1909 – 1928 ← William Maclagan – William Temple →
Bishop of Stepney (en)
1901 – 1909 ← Arthur Winnington-Ingram – Luke Paget (en)  →
Membre de la Cambra dels Lords
valor desconegut
Membre del Consell Privat del Regne Unit
Dades personals
Residència	Lambeth Palace
Religió	Anglicanisme
Formació	Balliol College Universitat de Glasgow Ripon College Cuddesdon (en)
Activitat
Lloc de treball	Londres
Ocupació	polític, sacerdot
Altres
Títol	Baron Lang of Lambeth (en) (1942–1945)
Pares	Marshall Lang   i Hannah Agnes Leith
Premis (1923)  Reial Cadena Victoriana  Batlle Gran Creu del Venerable Orde de Sant Joan
Signatura

Cosmo Gordon Lang (Fyvie, 31 d'octubre de 1864 - Kew, 5 de desembre de 1945) primer Baró Lang de Lambeth, Reial Orde Victorià, Consell Privat del Regne Unit, va ser un prelat anglicà que va servir com a arquebisbe de York (1908–1928) i arquebisbe de Canterbury (1928-1942). La seva ràpida elevació a l'arquebisbat de York, després de només divuit anys d'ordenació, va ser un fet sense precedents en la història moderna de l'Església anglicana. Com a Lord i arquebisbe va esdevenir una figura clau en la política del Regne Unit durant el període d'entreguerres, a més de ser un impulsor clau de l'ecumenisme.

Fill d'un ministre presbiterià escocès, Lang va abandonar la tradició familiar de carreres legals o polítiques per preparar-se al sacerdoci anglicà. Començant l'any 1890, el seu primer ministeri va ser en les barriades de Leeds i Portsmouth, a més d'un breu servei com a capellà a una escola d'Oxford. L'any 1901 va ser nomenat bisbe sufragani de Stepney, a Londres, on va seguir treballant preferentment amb els pobres i com canonge de la Catedral de Saint Paul.

Després de només set anys com a bisbe no diocesà, l'any 1908 va ser nomenat arquebisbe de York. En aquella època el seu pensament religiós era considerat anglocatòlic, deutor dels assaigos catòlics liberals expressats en l'obra Lux Mundi. Va entrar a la Cambra dels Lords com Lord Espiritual, on va causar consternació entre els cercles tradicionalistes per argumentar i votar en contra de la proposta dels Lords de rebutjar el «People's Budget» («Pressupost del Poble») de David Lloyd George el 1909. Aquest aparent radicalisme, però, no es va mantenir en anys següents. Al començament de la Primera Guerra Mundial, Lang va ser durament criticat a causa d'un discurs en què tractava amablement l'emperador alemany. Aquest fet l'afectà personalment i va poder haver contribuït al seu ràpid i evident envelliment durant la guerra. Després d'aquesta, va començar a promoure la unitat de les Esglésies i, en la Conferència de Lambeth, l'any 1920, va ser el responsable del «Church's Appeal to All Christian People» («Petició de l'Església a tot el Poble Cristià"), un document fonamental en el desenvolupament de l'ecumenisme. Com a arquebisbe de York va recolzar diverses i controvertides propostes de revisió del Llibre d'Oració Comú, però un cop a Canterbury no va fer passos significatius per resoldre aquest tema.

Lang va ser nomenat arquebisbe de Canterbury l'any 1928. Com a tal, va presidir la Conferència de Lambeth de 1930, que va aprovar de forma limitada l'ús dels anticonceptius. Després de denunciar com immoral la invasió italiana d'Abissínia del 1935 i condemnar enèrgicament l'antisemitisme europeu, va recolzar posteriorment les polítiques d'apaivagament del govern britànic enfront l'Alemanya nazi del 1937 al 1939. Com a arquebisbe de Canterbury durant la crisi per l'abdicació d'Eduard VIII de 1936, les seves postures morals es van anar fent gradualment més tradicionalistes i moltes de les seves afirmacions respecte a l'abdicació van ser considerades poc caritatives amb el rei sortint. Retirat l'any 1942, va ser nomenat Baró Lang de Lambeth i va continuar participant en els debats de la Cambra dels Lords fins que va morir el 1945.